| News |
|
22-07-2010 Guia per posters (...) 15-07-2010 New Conference flyer published (...) 11-02-2010 Conference flyer published (...) |
|
V Conferència Internacional de Barcelona sobre Educació Superior
L'educació superior compromesa amb la sostenibilitat: del comprendre a l'actuar |
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) 23 al 25 de novembre de 2010 |
|
Introducció
La GUNI se suma al treball sobre la contribució de l'educació superior a la sostenibilitat que s'està duent a terme des d'organismes internacionals, programes específics de Nacions Unides, i xarxes i institucions d'educació al món, amb la convicció que el repte més gran de l'educació superior consisteix a posar el coneixement al servei de la transformació social. Un procés que, en el moment actual, significa transitar cap a la sostenibilitat.
La V Conferència Internacional de Barcelona sobre Educació Superior es proposa analitzar com s'està transformant l'educació superior al món per contribuir a l'articulació del paradigma de la sostenibilitat, i identificar els aspectes d'aquesta transformació a fi de debatre i consensuar les vies d'acció en què cal avançar.
La noció de sostenibilitat, presentada el 1987 en l'Informe Brundtland, ha seguit una llarga evolució fins als nostres dies. Va sorgir associada a la voluntat de promoure un canvi en el model de desenvolupament econòmic i ha anat acompanyant les reflexions socials, polítiques i culturals preocupades per un futur ambientalment i socialment més just.
En pocs anys ha madurat un consens social en el qual es percep la necessitat de crear les bases d'una cultura capaç de generar comportaments responsables de les persones amb si mateixes i amb la naturalesa, preparada per respondre als reptes d'una civilització planetària i plural, amb eines ètiques i cognitives adequades per impulsar nous models de desenvolupament socioeconòmic, i amb una visió àmplia de les necessitats que compartim com a humans i de les capacitats que cada persona i cada cultura pot aportar per a un futur comú i solidari.
Aquest canvi de percepció no ha anat acompanyat clarament d'un canvi de rumb ni en les polítiques educatives, ni en les econòmiques ni en les socials. Vivim una tensió entre la necessitat de canvi, la falta d'una cosmovisió capaç d'orientar-lo i l'absència d'eines adequades per dur-lo a terme.
El context educatiu ha estat testimoni d'aquest canvi de consciència social. Tal com correspon a la seva funció d'acompanyar el creixement interior i cognitiu de les persones, així com de capacitar-les per a la seva interacció social, hauria de ser l'àmbit que estigués més directament implicat en aquesta transició; no obstant això, és el que ha estat més desatès per anticipar, proposar i respondre els reptes del canvi cultural que estem vivint.
Tanmateix, com a resultat dels encontres internacionals duts a terme per debatre la situació del món a escala global, s'ha assolit un grau de consens important. Avui dia, estem en condicions de documentar la interrelació entre els diferents problemes ambientals, socials, econòmics i humans, així com la vinculació entre la pobresa d'uns i la inviabilitat d'un model econòmic expansiu i sense consciència dels límits d'altres. Tenim un mapa global dels problemes del món, i aquesta visió ens permet afirmar que, quan advoquem per la introducció de la sostenibilitat en la nostra manera d'habitar la Terra, parlem de la creació d'una cultura nova. Per tant, quan diem sostenibilitat, ens referim a un nou paradigma des del qual podem pensar i articular noves formes de vida, de relació i de comprensió del nostre lloc al món.
En la creació d'aquest nou marc han estat clau els Objectius de la Dècada de les Nacions Unides de l'Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014), en els quals es va proposar integrar els principis, els valors i les pràctiques del desenvolupament sostenible en tots els aspectes de l'educació i l'aprenentatge. Després de cinc anys, principis com ara la interdisciplinarietat, el treball en xarxa o l'enfocament local del coneixement formen la base del llenguatge sobre el qual s'estan construint nous referents per a l'educació.
Un exemple d'aquest llenguatge és la Declaració de Bonn, resultat de la Conferència Mundial sobre Educació per al Desenvolupament Sostenible (UNESCO, 2009), en què s'assumeixen com a punt de partida principis de la sostenibilitat com ara la interdependència de les dimensions econòmica, social i cultural en una perspectiva temporal àmplia, així com la contextualització del coneixement o la capacitat de tractar amb les incerteses per resoldre problemes complexos. A més, proposa incorporar els aspectes de la sostenibilitat a través d'un enfocament sistèmic i integrat.
Finalment, convida els diferents actors empresarials, la societat civil, les comunitats locals i la comunitat científica a comprometre's a fer un treball en xarxa amb les institucions d'educació i amb les xarxes d'educació per al desenvolupament sostenible.
En la mateixa línia es troba el comunicat de la Conferencia Mundial sobre Educació Superior (UNESCO, 2009), el qual, emfatitzant la responsabilitat social de l'educació superior que deriva del seu valor com a bé públic, incideix en la necessitat d'avançar en la nostra comprensió multidimensional -des de les dimensions social, econòmica, científica i cultural- dels reptes globals, com són el canvi climàtic, l'accés a l'aigua, el diàleg intercultural, les energies renovables o la salut pública, per orientar la societat mitjançant la generació d'un coneixement que permeti contribuir adequadament a la solució d'aquests desafiaments actuals. L'agenda global de l'educació ha de contribuir, assenyala el text, a l'eradicació de la pobresa, al desenvolupament sostenible i a la consecució dels objectius de desenvolupament del mil·lenni (ODM) i del programa Educació per a Tothom (EFA).
| GUNI's founding members: | Sponsored by: | |||||||
|
|
|||||||
|
||||||||
